Després de la veloç i astuta batalla devers la petita patrulla capitanejada per un clergue humà, la companyia es disposà a interrogar-ne el líder.
Aquest, moribund per una fletxa que amb molta traça s'havia allotjat entre la tràquea i les cervicals, només pogué balbucejar unes febles paraules plenes d'odi: SOM EL PODER, GRANS CANVIS S'ACOSTEN, NO ENS VEUREU VENIR. Fills de puta. Això no ho arribà a dir, però realment sabem que ho hauria dit de no ser per la flagrant hemorràgia. 'ABER astudiat' - Ramon Llull
La companyia medità quin hauria de ser el següent pas. Entre fer nit enmig d'un camp de batalla on ells mateixos havien desfermat l'innominable infern de foc i retornar al poble on tantes borratxeres passaren, la tria semblava clara. Malgrat tot, els calgué rumiar-s'ho. Evidentment no seran proposats com Nobel's de física. Per això, i perquè encara haurien de passar mig mil·lenni perquè el Nobel s'inventi, maleït cronista anacrònic (que cacofònic).
Finalment es decidiren per retornar al bell poble de la Roureda.
Tot i que era d'hora al matí, quan emprengueren la marxa el cel es cobrí d'un mantell negre humit que no presagiava un bon temps per una costellada (deixem ja els anacronismes?). Decididament, descarregà una intensa i contínua pluja. D'aquelles que un pagès alça la cella i afirma: - el pantà de Sau s'omplirà a vessar (què cols és Sau?)...
En el camí es trobaren amb un home de cabel pel-roig alt.
L'home, sense identificar-se, els va preguntar coses i ells li'n preguntaren a ell. A continuació, ell prosseguí amb el seu camí, just l'oposat que els protagonistes feren.
De camí passaren per l'arbre on havien pactat amb l'alcalde que hi trobarien avituallament, per trobar-se'l buit. La pluja arrancà fort i de seguida els deixà xops.
Diari de campanyes
Dungeons, marca est
