Diari de campanyes

Diari de campanyes
Dungeons, marca est

divendres, 6 d’octubre del 2017

Marca de l'est - - entrada 3

Després de la veloç i astuta batalla devers la petita patrulla capitanejada per un clergue humà, la companyia es disposà a interrogar-ne el líder.
Aquest, moribund per una fletxa que amb molta traça s'havia allotjat entre la tràquea i les cervicals, només pogué balbucejar unes febles paraules plenes d'odi: SOM EL PODER, GRANS CANVIS S'ACOSTEN, NO ENS VEUREU VENIR. Fills de puta. Això no ho arribà a dir, però realment sabem que ho hauria dit de no ser per la flagrant hemorràgia. 'ABER astudiat' - Ramon Llull

La companyia medità quin hauria de ser el següent pas. Entre fer nit enmig d'un camp de batalla on ells mateixos havien desfermat l'innominable infern de foc i retornar al poble on tantes borratxeres passaren, la tria semblava clara. Malgrat tot, els calgué rumiar-s'ho. Evidentment no seran proposats com Nobel's de física. Per això, i perquè encara haurien de passar mig mil·lenni perquè el Nobel s'inventi, maleït cronista anacrònic (que cacofònic).

Finalment es decidiren per retornar al bell poble de la Roureda.

Tot i que era d'hora al matí, quan emprengueren la marxa el cel es cobrí d'un mantell negre humit que no presagiava un bon temps per una costellada (deixem ja els anacronismes?). Decididament, descarregà una intensa i contínua pluja. D'aquelles que un pagès alça la cella i afirma: - el pantà de Sau s'omplirà a vessar (què cols és Sau?)...

En el camí es trobaren amb un home de cabel pel-roig alt.

L'home, sense identificar-se, els va preguntar coses i ells li'n preguntaren a ell. A continuació, ell prosseguí amb el seu camí, just l'oposat que els protagonistes feren.

De camí passaren per l'arbre on havien pactat amb l'alcalde que hi trobarien avituallament, per trobar-se'l buit. La pluja arrancà fort i de seguida els deixà xops.





diumenge, 8 de març del 2015

Sessió 8 Aventura 1.2 01/03/2015

Després de trobar la baralla de múltiples coses i la seva funda d’enorme capacitat, l’equip investiga al voltant de la sala i un pergamí amb un mapa que hi havia dins la funda. Al darrere d’un dels grans quadres del Compte que hi havia presidint la sala hi troben un escrit: “Ajudeu-me”.

El mag, sacerdotessa i druida decideixen d’anar a dormir a l’habitació per recobrar forces (recordem que fins al moment no s’havien parat a reposar i a la nit anterior no havien dormit gaire) i poder aprendre nous conjurs.

Mentrestant el bard, guerrer i lladre segueixen investigant dins de la casa, però no arriben gaire lluny ja que després que el bard fes una supertirada de força i obrís una porta encallada i pesada s’activaria una trampa de verí immobilitzador i els deixaria K.O. la resta de la nit. 

Es desperten tots vora la mateixa hora, a una hora avançada de la tarda i amb enorme soroll de fons. El soroll és d’una multitud.
A l’habitació acabada de forçar hi ha un llarg tresor. Un cop això, el grup es torna a dividir.

Una part es divideix a buscar més informació a la biblioteca, una altra a investigar el soroll del poble.
A la biblioteca descobreixen que: tocant més llibres l’altre armadura no s’activa, la majoria de llibres estan antiquats i poc útils i, finalment, una llista d’experts en moltes matèries i una relació de la seva posició. El mag troba un llibre de màgia i afegeix un nou conjur a la seva llista.

Al poble s’hi troben una preparació per una gran festa: la maledicció s’ha acabat i el poble ho celebra, després d’un temps que no poden ni recordar. Entre l’exorbitant bellesa del bard, que són joves i la intuïció que han sigut ells qui han acabat amb la maledicció – confirma aviat- l’alcalde queda meravellat amb aquest grup i es desfà a explicacions i súpliques perquè es quedin al dinar-sopar que organitzen al poble.

Allà confirmen que han d’anar a Sandhill per aclarir l’origen del mapa. /sembla ser que amb un encanteri de llegir màgia no s’ha revelat tota la informació d’aquest/.  
Un veí que viu al davant de la torre i va espiar la nit que van assaltar la mansió confirma veure molts hominoides cooperant, amb un vestit negre i una marca d’una calavera. Si tenia llavis carnosos no ho va poder confirmar.


Més tard, i ben proveïts fins i tot amb un carro, surten direcció cap a Sandhill. En un punt del camí s’hi troben una aranya d’aigua però tot i saber que conté un gran tresor la deixen de banda i prossegueixen el camí... 

dilluns, 23 de febrer del 2015

Sessió 7. Campanya.aventura 1.2 Dia 15/02/2015

Després que l'equip es reunís altra vegada a la primera planta, pugen fins a dalt de la torre, per unes escales de graó, sense barana, en espiral per la torre  fins a arribar al pis de dalt de tot. Korith, el guerrer, fot patada a la porta i entren.

Allà hi troben un còmode estudi amb una llar de foc, butaques i catifa. La paret lateral de l'esquerra és una gran prestatgeria de pocions, curosament ordenades (tot i que les anotacions sobre el seu contingut són desconegudes /cal saber llegir màgia/ ).

Al centre de la sala hi ha un orbe aguantat per un suport de fusta que acaba en trípode. Emet una lleugera llum blava. Tal i com van entrant i amb pocs segons de diferència queden tots petrificats menys la sacerdotessa, ja que està mirant les pocions.

De cop apareix el Comte de Goudom. Els explica que al principi creia que eren el mag, però després se n'ha adonat que són massa dèbils per ser-ho. Els explica que era amic i col·laborador del mag GilGead /fa uns 200 anys/ però quan es va adonar de què feia el va trair.

Aleshores el mag el va maleir /no se sap com/ a quedar empresonat dins de la seva mansió . Tot per acabar  demanant que l'alliberin.  Quan de cop i volta, d'entre la llar de foc, apareix la nena rient, tots ells es despetrifiquen i torna a desaparèixer.  A l'aparició de la nena el comte es torna fum i desapareix.

L'equip segueix investigant fins a una sala on hi havia amagats un petit escamot de Gnolls. Mentre lluiten cauen del sostre aranyes, n'enverinen a 4 abans que se les petin molt fortament.

En aquesta sala hi ha un biombo. Darrere seu hi troben una tauleta amb una funda de cuir negre i una capsa de fusta ricament tallada i ornamentada. 

Dins de la capsa hi ha: L'as d'espases /o piques/. El bard no dubta ni un segon, és la baralla de múltiples coses!!